Arrel de la reclamació realitzada per una associació de consumidors i usuaris contra l’entitat bancaria Kutxabank, S.A. per cobrar 30 euros en concepte de comissió de reclamació de posicions deutores cada vegada que el compte corrent es quedava al descobert, la Sala Primera del Tribunal Suprem, a través de la Sentència núm. 566/2019, de 27 d’octubre de 2019, n’ha declarat la seva abusivitat, en considerar que no compleix les condicions imposades pel Banc d’Espanya per aquest tipus de gestions, en plantejar-se com una reclamació automàtica que no té en compte les circumstàncies de la demora.

Concretament, el Tribunal Suprem estableix que per tal que aquestes clàusules siguin legals, hauran de complir un doble objectiu: per una banda, que retribueixin un servei real prestat al client, i que les despeses del servei s’hagin efectuat realment. A més, les entitats bancaries no poden cobrar per serveis que no hagin sol·licitat o acceptat els clients, que hauran de ser informats en tot cas personalment i per anticipat de l’import que hauran de pagar per tal servei.

En el supòsit concret objecte de la Sentència referida, l’entitat bancaria no identificava quins tipus de gestions duia a terme per justificar el cobrament de tal clàusula, sent tal indeterminació totalment abusiva ja que suposava sumar als interessos de demora una altra quantitat a mode de sanció per el mateix concepte, infringint així els articles 85.6 i 87.5 del Text refós de la Llei General de Consumidors i Usuaris, relatius a les indemnitzacions desproporcionades i al cobrament de serveis no prestats.

A més, tals clàusules contenen una alteració de la càrrega de la prova en perjudici del consumidor ja que se li traslladava l’obligació d’acreditar que no hi havia hagut cap gestió per part de l’entitat bancaria, o que aquesta no havia tingut el cost fixat en el contracte.

Finalment, el Tribunal Suprem manifesta que la comissió de reclamació de posicions deutores no és una clàusula penal. En aquest sentit, la clàusula penal substitueix a la indemnització per danys i perjudicis, sempre que no s’hagi pactat de forma expressa que es puguin exigir a més de la pena. Per tant, la clàusula penal pot tenir una funció reparadora del dany causat al creditor per l’incompliment, substitutòria de la indemnització, o bé purament punitiva, deslligada de tot propòsit reparador, funcions que no es troben a la clàusula objecte d’anàlisi pel Tribunal.

Per una informació més detallada s’enllaça a continuació la Sentència núm. 566/2019, de 25 d’octubre de 2019, dictada per la Sala Primera del Tribunal Suprem.